CANTADA DE CARAMELLES PER PASCUA
El diumenge de Pasqua sortia a cantar per el poble la coral Els Rossinyols d'Urgell ha estat un dels últims pobles que per Pascua, la Coral sortia a cantar les caramelles, fins que el any passat 2011 va deixar d'actuar en primer lloc per falta de director i també un altra causa la falta de cantaires ja que no hi entrava cap cantaire i eren molt pocs, tot hi que es varen juntar amb la coral del poble veí de Miralcamp, es una llàstima que una tradició tan bonica se hagi perdut
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mª DOLORS TASIES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mª DOLORS TASIES. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de maig del 2012
Teballs del camp
TRELBALS PERDUTS
Antigament la forma de recollir els sembrats del camp era de forma manual, era molt feixuc i molt lent, i passavent molt de tems i també amb la ajuda de tota la familia
dimarts, 22 de maig del 2012
divendres, 27 d’abril del 2012
PER LA MONTSE IBAÑEZ
MOLTES FELICITATS EN EL DIA DEL TEU SANT
Aquest sol de migdia
que avança per la plaça
du vestit, cistell, sabata,
una deu vessant follia.
Com callo quan ella passa,
com tremolo en sentir-la,
com m'entaforo en mil somnis,
com quequejo quan em crida.
He de portar-li una rosa
del jardí de l'alegria,
roja com un foc d'amor,
com una ofrena eixerida.
A les vuit del dematí
d'un vint-i-tres d'abril,
estic sota del balcó,
esperant d'amor morir.
Són les dotze, no ha sortit,
sento la mare com crida:
Margarida, has d'anar
a comprar a la botiga!
Tot vestit d'enamorat,
sento la porta que s'obre,
Margarida se n'ha anat,
la rosa i jo fem de pobre.
AMB TOT DE AFECTE
Mª Dolors
Aquest sol de migdia
que avança per la plaça
du vestit, cistell, sabata,
una deu vessant follia.
Com callo quan ella passa,
com tremolo en sentir-la,
com m'entaforo en mil somnis,
com quequejo quan em crida.
He de portar-li una rosa
del jardí de l'alegria,
roja com un foc d'amor,
com una ofrena eixerida.
A les vuit del dematí
d'un vint-i-tres d'abril,
estic sota del balcó,
esperant d'amor morir.
Són les dotze, no ha sortit,
sento la mare com crida:
Margarida, has d'anar
a comprar a la botiga!
Tot vestit d'enamorat,
sento la porta que s'obre,
Margarida se n'ha anat,
la rosa i jo fem de pobre.
AMB TOT DE AFECTE
Mª Dolors
dijous, 26 d’abril del 2012
dimarts, 24 d’abril del 2012
fer sabó
fer el sabó casolà era una nececitat, ja que a la majoria dels pobles no es disponie de establiments que en venguesin, i tinguen el sabó fet a casa en disponien en el moment que el nececitaben,actualmen es fa sabor amb fret (es ha dir sense bollir les grases )
dilluns, 23 d’abril del 2012
diumenge, 22 d’abril del 2012
dijous, 19 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)